La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 5 de gener de 2013

Mort i absència



No teníem res a dir.

La taula era redona
pels encontorns
de la màgia.
No hi havia ningú,
aquell búcar
que mai es dolia.
Germinà la pell,
baixàrem els braços.
La comitiva reial,
les gavelles de palla;
El jersei
que no em cabia.
El deute imposat.
No restava tinta
a la nostra boca.
L’edat escaient,
la becaina esquifida.
Un ram de maduixes,
golafreria làbil.
No hi havia ningú
espetegant el cor.
La senda de l’èxit,
les beceroles.
La senda punxegosa,
l’ars amandi.
Un cop de veu,
les alenades trenades.
On era la fúria
de l’almàssera florida,
els tocs d’argila,
la vianda exacta.
Un apunt simultani,
una gàbia de dents.
Tot això fou nostre
un jorn d’hivern càlid.

La pruïja inexacta,
la sang vessada.

Carles.A 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.