La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 30 de març de 2017

Mentre amb el tors t'acaronava el sexe,






Mentre amb el tors t’acaronava el sexe,
tot prement-te els genolls a banda i banda,
i en buscar-te, buscava l’harmonia
que et posseïa en ésser posseïda,
i com més la trobava, menys podia
comprovar-ho...i això te m’allunyava,
com jo volia, per tornar a buscar-te
a ple cos, a ple llavi, a plena de mà...,
així mateix lamento que les coses
no siguin tàctils després que han passat.
La matèria no és orgiàstica.
Tot s’afua i només em pot ferir
(home dels reflectors en negra nit).
Hores insòlites per al viatge.
Consciència que la immobilitat
que perseguim no és mai absoluta.
I en canvi, no existeix altre mitjà
per llançar-se a l’amor des del passat,
tan desaprofitat, si hom l’analitza.
Enyoro imatges, estats d’ànims, crits,
¿i enyoraré també aquest estat d’ànim
el dia que no hi siguis? Com si l’única
actitud vàlida fos negar el poema,
com vaig fer mol abans, de transmigrar?
I baixo pel teu flanc t’ajunto els braços
per abraçar-te tota i per lligar-te,
te’ls deixo anar, perquè em coneguis més
i em lliguis tu. La tempesta ha passat
i ja podem esculpir-nos els cossos
sabent que, si no fos per la besada,
els llamps ens haurien destrossat.
Et beso els ulls. No ho has endevinat?
La meva història és la de la música.

Feliu Formosa Llibre dels viatges Edicions Proa (1978)

diumenge, 26 de març de 2017

Cada vessant que trie desconcerta,





Cada vessant que trie desconcerta,
i cada nit és diferent al cos que t’ oferisc.
Acostumar-se a aquesta geografia
de silencis i pors o eufòria o calma
és ben difícil si no t’has doctorat
en desoris i cendres.
Aques matí he fet comptes
i no sé quant et dec
per tants mesos d’anhels.
He obert una llibreta per omplir amb paraules
la veu que en desconeix.

Susanna Lliberós i Cubero. Cel·les Viena Edicions (2008)

dijous, 23 de març de 2017

navegue el teu cos




Navegue el teu cos
amb vent de foc
vessant les veles

Tota la mar
en la fondària
d’aquest naufragi

navegue el teu cos
i sóc la mar
que et consumeix
i el vent que abrusa
el velam d’aquest naufragi

Anna Montero Arbres de l’exili Gregal llibres (1988)

diumenge, 19 de març de 2017

No cerc ni am aquell qui, vagarós,





No cerc ni am aquell qui, vagarós,
Per llacs esquerps o desertes guixeres,
Cobert de pols, per les amples carreres,
Clama febrós: "On vaig." I amb vers plorós

Nega la llar dels seus i les fumeres
De llur destí. I es fa miseriós
D'un Més Enllà sense forma i colors,
O pelegrí d'impossibles tresqueres.

Mes cerc i am aquell qui diu: "Jo só",
I té una llar, té pàtria i mester,
I se'n fa un tot, i acata lleis severes.

I a sol llevat, i en un propi horitzó,
Alça el punyal i defensa el seu bé,
Mestre segur d'enyorades banderes.

Josep Vicenç Foix. Sol i de dol (1936)