Has de combatre
tot sol aquesta guerra.
En l'esplanada,
amb arnès blanc, t'esperen
els teus millors fantasmes.
Iban L. LLop Serps i paisatges Bromera 2018
Has de combatre
tot sol aquesta guerra.
En l'esplanada,
amb arnès blanc, t'esperen
els teus millors fantasmes.
Iban L. LLop Serps i paisatges Bromera 2018
Hay días en que el cuerpo nos sorprende,
un olor muy intenso lo delata,
un sentirse animal que vibra y que respira.
Bajar hasta uno mismo y ensuciarse
de materia, de mundo y de calor,
bajar hasta uno mismo y ensuciarse
de muerte, de esa muerte pequeña en el deseo
que eleva nuestra carne y nos sitúa
junto al polvo,
lentísima y salada ceremonia,
mano lenta que duele y que arrebata,
cuerpo mío
borracho de calor y de existencia,
misterio al que me arrastra otro misterio:
tú, templo irrenunciable entre pasiones
y renuncias.
Vicente Gallego. El sueño verdadero (Poesía 1988-2002) Visor, 2003
Els demanaràs ales, però et donaran dents.
I t'indicaram un pou
quan els parlis d'una torre. Esperaran
que la paciència et flaqueji,
se t'espesseixi la sang
i les esperances, com pantalons,se't gastin.
Et voldran congènere en la por; germà
en la peresa; marit, muller o gos
en la son.
Fes-te tu les ales. A la torre,ves-hi sol.
Pere Antoni Pons Aquí, on passa tot Bromera 2016
Ara sóc en aquell paisatge
que un cop vam contemplar junts des d'un turó:
els arbres eren moguts pel vent
com la gentada es mourà en la fi del temps,
i la felicitat llunyana era tan a prop
que es va fer insuportable, i vam dir: llàstima
que no tinguem més temps. <<La propera vegada
que vinguem, hi anirem .>>
Ara hi sóc.
I tinc temps,
jo dóc la propera vegada.
Iehuda Amikhai. Poemes del cos i d'ànima. Traducció de Manuel Forcano
Passejar la ciutat
darrere una finestra,
sentir que no et pertany
cap d'aquests vidres foscos
on s'exposa la vida.
Passejar i somiar
que trobarem l'indret
de vidres palpitants
on el dia perdura i
s'estavella el silenci.
Xulio Ricardo Trigo El llibre de la quietud Bromera 2001
L'amor us creixia per tots els costats, cova
clivellada per brolls de maragda, i els cossos,
com la nou que s'ha badat en les mans
de l'hivern, desconeixien el fred,
pàtina de desig sobre el mirall.
Com l'ombra d'un peix, front a l'instant, navegàreu
per cales de boira, invisibles als esculls
del temps i la mort, àgils com la blanca escuma,
fins a perdre-vos en un son sense ribatge.
Ramon Ramon A tall d'incendi 1991
Si aquest Sant Jordi vols fer un regal, pots trobar "Riberenques" a la llibreria Cantó de Llíria, Fan Set de València i Esplai llibres de L'Alcúdia o posant-te en contacte amb mi, te'l puc enviar dedicat. Que no t'ho compten!
Alguna vez
volverás a escuchar tu propia voz.
En el rincón más anodino
o en la más espléndida plaza,
todo habrá de callar, entonces.
Al avanzar un paso
y penetrar en el recinto,
quizás aquella música inunde tu silencio
y una palabra antigua musite un hilo gris.
Dirás: es la verdad.
Y le abrirás las puertas
a los días sin culpa que mataste,
a la mentira o la verdad que fuiste.
César Simón Palabras en la cumbre 2003
Els milers de petits bocins
en què el vidre d'aquest agost s'ha acabat
convertint em diuen, net i clar, que hi ha dies
que mereixen ser respirats a fons,
que hi ha taules on las fusta es veu amenaçada
per la presència dels corcs o, si de cas,
que el sargit de la roba és quasi
sempre provisional. Com si, fetes malbé,
les coses em poguessen advertir encara
del perill de caminar amb els peus
nus o de portar, ocasionalment,
el desig entreteixit al gruix de la mà.
Joan -Elies Adell La degradació dels objectes Proa 2004
I se'n fa un tot i acata lleis severes.
J.V. Foix
L'arbre instaura el paisatge.
Així la vida,
til·ler
instaura la mort; l'home, la boira,
el riu groc,
la terra,
la muntanya.
Josep Porcar Crònica de l'ocupant Poesia 3 i 4 1995
El que la pluja ens deixa,
com el tarquim i el fang,
com la roca, com l'arbre,
fidels al lloc on són,
com un grapat de pols,
tot allò que és ben nostre,
quan sentim la cançó
i la sageta ens fibla:
és en aquest moment
quan comença el poema.
Jaume Pérez Muntaner La casa buida. Bromera 2013
Eres misteriosa y hermosa
igual que la palabra Origen
eres milagrosa y rotunda
igual que la palabra Plenitud
eres poderosa y veloz
igual que la palabra Energía
eres lúbrica y eres solar
igual que la palabra Verano
Tú eres el lenguaje profundo
Contigo todo tiene nombre
Félix Grande Una grieta por donde entra la nieve. Renacimiento 2006
A Salvat -Papasseit i a Ovidi Montllot
Heus ací: jo he estat durant anys un aturat.
Vosaltres no sabeu
que és
ser un aturat de llarga durada:
però jo he vist passar els mesos
com els vagons d'un tren,
esgotar-se totes les ajudes estatals
i he cercat ple d'angúnia una eixida en un tauló,
en l'esguard d'una oficinista a l'INEM.
Quan el carter portava una nova factura a casa
i la nevera era un espai per a les teranyines
la vergonya dels números vermells,
l'angoixa de tindre mans i no poder fer res amb elles
convertien la llum dels estels
en ulls de voltors famolencs.
Vosaltres no sabeu
que és
ser un aturat de llarga durada
i cada dia en despertar
caure un esglaó més,
si de cas somrius et dol
i et sents culpable
i la solitud es converteix
en un laberint on es perd la raó.
Vosaltres no sabeu.
Manel Alonso Quadern dels torsimanys Cuaderno de los trujimanes. Neopàtria 2015
Perdre's per un raval de València,
el trenc d'alba empeltat i una caminada.
Carrers estrets, atzucats de neu,
se'm fa l'hora entre aromes nobles.
Companys formats, jovent jovial,
aules de Verdum i mariscals a l'ajut.
La campana sona, s'ha acabat,
un gran record i un boli a la butxaca.
He voltat per centenars de camins
intentant conquerir el més alt turó
i he baixat fins a la porta de l'Hades,
on el ca Cèrber em volgué rosegar el peu.
Mentrestant, m'han anomenat de diverses maneres.
Però només tu em deies pare
i en fer-ho em feies tocar de peus a terra
i sentir que en qualsevol racó
un home pot acariciar el gat amable de la felicitat.
Manel Alonso Quadern per a Arnau Neopàtria 2020