No és el cant sinó les ordres les que mouen
alguna cosa més que l’aire
Cristina Wolf
Sent esfilagarsar-se el fil de la
vida
mentre jec, antiga balanguera,
esclava dels mots.
Oh déus, per què el do de la
profecia
si les armes i el foc serien els
veritables
fundadors de les pàtries? Vell
Apol·lo,
què quedà de l’èpica de la
guerra,
què s’ha fet dels herois antics
i les raons d’estat?
Ciutat de foc, ciutat de fang,
ciutat solar, feta d’enderrocs.
On són els teus murs
inexpugnables?
I les veus apocalíptiques diran:
<<Veniu, aplegueu-vos per al gran banquet
on
menjareu carn de reis, de generals, d’herois,
de cavalls, de genets, car de tots els homes,
lliures
i esclaus, febles i poderosos.>>
També la carn de Cassandra serà
festí.
Malaurats, no sabeu que la
paraula és
fundadora de mons?
Cassandra ja ho va dir:
-
Cremarà Troia.
(Contra les guerres, les veus.)
Imma López Pavia Santuaris Denes
2015
