La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joana Navarro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joana Navarro. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 d’abril del 2017

Al meu vers,





Al meu vers,
el crit,
la indignació
envers la dalla,
la dalla cruel
en aquesta pàtria,
en aquesta pàtria nostra
En aquesta patria nostra segrestada.

Joana Navarro. L’espiral del crit (2014)

dimarts, 18 de desembre del 2012

Cors solitaris



Arrecerar-me voldria
en un bes sense distància
sota el nítid vel d'aurora.

Arrecerar-me
al caliu d'uns llavis nàufrags,
perduts entre albades i sospirs.

Arrecerar-me,
recórrer pam a pam
la dansa selvàtica del teu cor
en un davallar de llàgrimes
i retrobar els cors solitaris,
l'espiral del nostre jo,
l'equilibri harmònic,
la veu del silenci...
l'abís absolut.

Joana Navarro. Besllum (2011)