La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 25 de setembre del 2010

Bella, de vós só enamorós.

Bella, de vós só enamorós. Un poema de gran hermosura i cadència amb eixe tornada majestuosa. Reproducció de Timoneda de l'estil trobadoresc i últimes patades de la puixança valenciana d'antuvi.


Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia !
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Tot mon tresor done, i persona,
a vós, garrida.
Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,
dau-me la vida;
dau-me-la, doncs, hajau socors,
ànima mia !
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Lo jorn sencer tostemps sospir,
podeu ben creure;
i a on vos he vist sovint me gir
si us poré veure;
i quan no us veig, creixen dolors,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Tota la nit que en vós estic
he somiat;
i quan record sol, sens abric,
trobe'm burlat.
No em burleu més; durmam los dos,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Al finestruc mire corrent,
sols de passada,
i si no hi sou, reste content,
que hi sou estada;
i en aquell punt reste penós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
 
Vós m'haveu fet gran cantorista
i sonador;
vós, ben criat; vós, bell trobista,
componedor,
fort i valent; també celós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

No us atavieu, anau així,
que prenc gran ira
si us ataviau i alcú prop de mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Plagués a Déu que com io us mane
vós me manàsseu.
Seria ma sort, per si us engane,
que m'ho provàsseu:
que en vida i mort tot só de vós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Joan de Timoneda. Flor d'enamorats. Publicat al voltant de 1555.

6 comentaris:

  1. Bueno he entendido lo de "La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor suspira." Me siento orgullosa por ello. Este año aprenderé valenciano para poder entender lo que cuelgas. Prometido.

    ResponElimina
  2. Je je. Muy bien, por algo se empieza. Pues ya sabes, en mi blog te puedes ir entrenando. Un beso !

    ResponElimina
  3. És un poema preciós, amb molta musicalitat. Jo aquests dies l'he escoltat molt en la veu de Raimon (vaig llogar el CD "Clàssics i no" d'aquest cantautor de la biblioteca del CAL)i la veritat és que quan el sent, no sé si és per la musicalitat o per què, si estic trista em torna l'alegria

    ResponElimina
  4. Aquest poema té molt de ritme, no m'estranyaria que estiguera composat per a ser cantant. El veig molt vinculat a l'estil trobadoresc.

    ResponElimina
  5. Maravillos poema de el Joan timoneda

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vaig descobrir amb vora catorze anys, Joan Timoneda em sembla un personatge molt interessant, escriví en valencià, aragonés i castellà

      Elimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.