Escorpí

Mai vaig dir això. Un escorpí és un assassí a sou, una arrel que mata. Tapa’t els ulls i no faces preguntes. Hem arribat a l’èxtasi, a la mengívola confluència. Cloc els ulls i et xucle els dits. No dius res, embriagada de l’autumne. Hi ha colors que callen, serps porpra.

Allà dalt romans tu, emmanillada. L’alba està arribant al teu cos. Et pegues la volta, et sents òrfena. Un dit i un xarop, roselles que besen la teua nuesa. La paüra és allò que ens distancia. Instants ingràvids, foc als teus mugrons. No t’he oït, no he volgut pastar-te. La voluntat és gràcil, com els pètals efímers. A dintre teu sóc jo, com una teranyina ombrívola. El tedi sotaigua l’escuma, no tens raó. L’horitzó es fon, l’aigua et besa el ventre, els teus peus llambreguen. No busques la llesca que manca.

He aixafat la distància.

Carles.A 2012

Al·legoria de l'escorpí.

<< A ti, Escorpio, te doy una tarea difícil. Poseerás la habilidad de conocer la mente humana, pero no te permitiré que hables de todo lo que sepas. Con frecuencia te sentirás triste por lo que verás y en tu dolor te alejarás de MI, y te olvidarás de que no soy Yo, sino la perversión de lo que es MI idea lo que te produce este dolor. Verás en el hombre tantas cosas que acabarás por paracerte un animal, y lucharás de tal forma con los instintos animales que hay en ti mismo que te desviarás del camino, pero cuando finalmente vuelvas a MI, Escorpio, tengo para ti el don supremo del PROPÓSITO. >>

Y Escorpio también se retiró.