La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 30 de juny del 2012

Foc



Encara queda foc
a la teua boca.
Què fer davant
cada pedra cremada,
cada escup de foc,
gargall de sang.
Tot allò que estimàrem,
tot allò que fou nostre.
Mentre la terra crema,
els ocells fugen,
hi ha gent que riu,
que amuntona billets
que suborna la natura.
L'ocàs dels flaires,
terra erma
que cal estimar.
Hem arribat a l'infern,
a l'exhausta cloenda
al neguit del seny.
No cal persignar
els senyors,
que no es doblen
la corbata.
Xiula el ponent assassí
cada dentellada amarga
cada instantània freda.
Èrem nens al teu cabell
al teu bell esguard.
Ja no queden arbres,
brins amables,
amagatalls hermosos.
Somnis clivellats,
poals que no apaguen.
Silenci trampós.
I tu ?
Permetràs que
et roben la veu
i engabien la vida.
Cada pam vençut,
cada desgavell.

Carles Alós. Estels de paper (2012)

4 comentaris:

  1. M'encanta Carlos. Les paraules justes i necessàries per a composar una poesia superba.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Agustí. A veure si amaina prompte el ponent.

    ResponElimina
  3. Estic amb Agustí. M'ha agradat molt. Esperem que tot acabe molt prompte.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Laura. Açò és una desgràcia molt gran.

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.