La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Karmelo. C. Iribarren. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Karmelo. C. Iribarren. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de març del 2017

TAMBIÉN ESTO ES REAL






Para Lide

Entra en casa y ve junto al teléfono
una carta de su hija dirigida
a él. La abre. Es un dibujo:
una niña y un hombre paseando
de la mano por un parque
(a un lado, unas palabras en euskera
en las que le dice que le quiere
mucho). Y se ríe. Y luego
se acerca hasta su cuarto,
en silencio, y la mira dormir.
Y no puede evitar-ni quiere- al verla
sentirse el hombre más feliz del mundo.

Karmelo C. Iribarren  Seguro que esta historia te suena. Poesía completa (1985- 2005). Renacimiento (2005)

dilluns, 14 de febrer del 2011

Al límite.



Tienes veinte años,
tienes a la vida
por el cuello,
a tu merced;
pero no es suficiente,
quieres más.

Conozco
esa sensación.

Y te deseo mucha suerte,
la vas a necesitar.

Karmelo Iribarren.

diumenge, 26 de setembre del 2010

Tormenta de verano.

Están cogidos de la mano,
en silencio,
bajo los soportales.

El niño mira su columpio,
muy triste,
bajo la lluvia,
y no lo entiende.

El padre mira al niño:
es la vida, hijo
-quisiera poder decirle-,
y no ha hecho más que empezar.


Karmelo C. Iribarren. La ciudad 2008