La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 28 de gener de 2013

La porta entornada



La porta entornada, parla més suau, si et plau.
Les papallones innocents, la llar encesa.
Hostatges d’una mentida, els taüts arrenglerats.
La cremallera despassada, les teues natges.
Aquelles revistes polsoses, el misteri, l’embriaguesa.
Les teues cuixes eren allò, l’olor a sexe, el petroli.
Una mirada és un espill on reflectir-se,
el temor, l’autoodi.

Els cossos vibrants, la música silenciosa, les petjades.
Vivaldi i les estacions, l’inici de l’estiu,
aquella obra magna.

Els llibres no ho ensenyen tot.

La vida als teus dits, la remor.

L’equinocci. 

Carles.A 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.