La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 15 de gener de 2013

Tros



No sé de mots,
no sé de paraules dolces.
Sempre vaig ser ahí,
al teu costat.
Hem madurat,
passat el fil a l’agulla.
On ets a eixe silenci,
a eixe instant fugisser?
Jo fui qui et cercà
a la tenebra agredolça.
Has trobat la sabata,
la de taló alt,
la més alta.
Com és la por,
la successió d’incordis.
Sóc amb tu
per ser tu,
per ser ungla
per ser fang.
No cal que fuges
del meu cor.
Sóc jo qui t’estima,
qui creu en les paraules.
Encara no has parlat
com parla un ser etern.
T’he vist alta,
pretèrita i futura.
Com un riu de vent,
tel argentat,
plèiade.
Compose un mural
de vidres daurats.
Una primavera enutjosa,
una flor al cabell.
Vestida de sal,
vestida de tu.

Com un cel lluent,
com una travessia.

Carles.A 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.