Cercàveu hores de mort
amb un gust
-cada volta més-
perfecte de cendra.
I ja sé que miràveu
d’assaonar i establir
-amb un magnífic seny-
el darrer sopar.
Mentrestant, la dona potser escuraria
els cobetrs de matrimoni, amb un aire
de consagrada rebel·lia per vostre silenci
discret, desolat, funest en la postguerra.
Lluís Alpera Cavalls a l’alba (Obra poética) 3i4 1998
