La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 18 de juny de 2017

Glopejo, a poc a poc, un got de lluna






Glopejo, a poc a poc, un got de lluna
i sento el pas, sobre la sorra, dels teus peus.

En el teu front, tan bell, els ulls d’aquesta tarda:
les illes impassibles
i el mar serè com un cristall d’atzur.

Carles Duarte i Montserrat S’acosta el mar Poesia 1984-2009 Poesia 3i4 (2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.