A veces te dolía ganar,
te dolía el regreso a lo que suponías
que deseabas. Igual que ahora
El cristal estallado de tu mente,
el cuerpo cuajado de micro-daños.
La ficticia homogeneidad
de lo que se sabe trunco
y se sostiene en la fuerza feroz
de lo compacto. Falsas victorias
que retienen la ilusión de la unidad.
Cuando deje de apretar las manos,
habré dejado de ver las contusiones.
Bibiana Collado Cabrera Violencia La bella Varsovia 2020
Ahir em vaig fer amb aquest llibre que em porta molts records, les trobades en el taller de poesia del CADE en castellà ja fa vora una dècada, amb companys entranyables com Berta García Faet, Bibiana Collado, Adriana Arce, Anastasia Kondratieva, Clara Monzó, Sergio Cruz, Jorge Brunete, Ana Vila i l’autora d’aquest llibre, Marián Lledó. Aquell taller impartit per Andrés Navarro fou un punt de trobada per a veus famolenques de versos, que em major o menor mesura han acabat publicant, algunes son noms consolidats, altrament pense que per a tots suposà un punt d’inflexió.Al taller succeïren quedades, recitals, projectes i un molt bon grup humà. Ahir em vaig fer amb aquest llibre, l’òpera prima de Marián Lledó. És un projecte de fotografia, realitzades per Enrique Carrazoni a les quals Marián posa veu. Fotografies de cossos femenins que aborda la poètica de la corporeïtat tan present a la postmodernitat. Amb un vers curt i certer, sense cap ornat superficial l’autora plasma en paper les impressions sobre les instantànies. Una òpera prima sòlida i sense fissures amb la versió en castellà i valencià. Un plaer per als sentits i un primer llibre solvent. Heus ací un exemple:
