Sent ocells,
els de casa meva.
Han deixat la plaça,
i ara són aquí,
minvant l'horitzó
amb les seves ales.
Si reconec els seus cants,
és perquè res
no pot canviar el que s'estima.
Agaf flors i les deix
sobre la tomba del pare.
I comprenc que la terra d'un
no és allà on neix:
sinó el lloc on l'esperen.
Antoni Xumet. Biografia per a l' ús del vent (1996)
