Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
M’agafes els peus entre les teves
mans i veig coses que abans no havia
vist: el gat d’angora blanc que
acaronava barrots d’una finestra on van
abandonar-me per primera vegada. Recorren el mapa dels meus peus,
les teves mans, i troben aigua fresca sota el
desert més escabrós. Vénen els núvols de carmí que no
vingueren el dia del soroll, el primer cop
que vaig morir. Les teves mans em diuen que jo
vaig escollir els meus pares. Torno a tenir deu
anys i obro la porta on s’amaga el fantasma i veig que era un abric de llana. Bufen entre els meus dits els
teus, i inflen les veles d’un vaixell que s’allunya de
Naxos corsecat per la culpa d’abandonar Ariadna. Sempre s’hi va dos cops , arreu,
i en tornar, els plors que es van gelar ens
apaguen la set. Digues: ¿Tens mal de coll? ¿T’has
ofegat de tos aquesta ni tan llarga? Deixa’m que
t’acaroni els peus. Les meves mans són somnis de les
teves.
Anna Aguilar – Amat Trànsit entre dos
vocals Proa 2001