La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 23 de desembre de 2018

Todo libro





Todo libro
que haya teñido
una vida en blanco
merece ser recordado

Carla Badillo Coronado El color de la granada Visor 2016

diumenge, 9 de desembre de 2018

Mans i peus





M’agafes els peus entre les teves mans
i veig coses que abans no havia vist:
el gat d’angora blanc que acaronava barrots
d’una finestra on van abandonar-me
per primera vegada.
Recorren el mapa dels meus peus, les teves mans,
i troben aigua fresca sota el desert més escabrós.
Vénen els núvols de carmí que no vingueren
el dia del soroll, el primer cop que vaig morir.
Les teves mans em diuen que jo vaig escollir
els meus pares. Torno a tenir deu anys i obro
la porta on s’amaga el fantasma
i veig que era un abric de llana.
Bufen entre els meus dits els teus, i inflen les veles
d’un vaixell que s’allunya de Naxos corsecat per
la culpa d’abandonar Ariadna.
Sempre s’hi va dos cops , arreu, i en tornar,
els plors que es van gelar ens apaguen la set.
Digues: ¿Tens mal de coll? ¿T’has ofegat de tos aquesta
ni tan llarga? Deixa’m que t’acaroni els peus.
Les meves mans són somnis de les teves.   

Anna Aguilar – Amat Trànsit entre dos vocals Proa 2001



diumenge, 2 de desembre de 2018

Siembra un nido de nubes





Siembra un nido de nubes
entre mis ojos tristes
y recoge las lluvias
                                    sazonadas.

Ada Salas Arte y memoria del inocente 1987