La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 30 de juliol del 2017

No trobe el nom a la darrera boca




No trobe el nom a la darrera boca,
al redós de la sang i un enrenou.
He tallat les betes de l’absència
on una nou s’engrunsa.
He bufat la dalla de sol i terra grossa
on els gesmils s’esglaien aclaparats en la caiguda.
Un riu de merles i cap salconduit
per tocar-te la nuca i deixar-te l’emprempta.
Una manyaga de terra i aigua,
un sol ixent de borles i cotó.

Carles Alòs









dijous, 27 de juliol del 2017

Buida de seny






Buida de seny, ara sóc jo qui parla,
captiu el tens, en fosc quartet s’amaga.
Negre i vermell, l’amor em rapta tothora
des del subsòl, amb llavor de magrana.

Te l’has begut i m’has devorat l’ànima,
no m’has deixat ni una sola crosta,
l’has separada de la seua carcassa
xucla’m també, si vols, l’os i la sang.

Però les ales, ni me les toques,
que són amargues, que són sagrades,
deixa’m el cor, no me l’agafes,
mai no ho oblides: el cor és salvatge.

Éncar Reig Llibre de lànima i de les coses salvatges El Petit Editor (2014)

diumenge, 23 de juliol del 2017

El ausente







Aunque no estés aquí, sigues estando
en la memoria de los que te vieron,
en quienes yo me sé,
a quienes pido
entrada por sus ojos
para poder llegar a tu presencia.

Aunque no estés aquí sigues estando,
repartido tu cuerpo entre otros cuerpos
en los que reconozco,
en éste tu mirada,
en ese otro tu voz,
en aquél tu contorno.
Sigues estando aquí casi completo,
que para mí tú lo eras todo,
todo parte de ti: el aire, el suelo,
los pájaros, las flores...
como si el mundo fuera un traje tuyo.

Y ahora sólo me falta
parte de ese vestido,
pues sigues siendo tú
el paisaje total que yo contemplo,
con aire, suelo, pájaros y flores,
sin carne humana:
esa parte de ti que está ahora ausente.

Manuel Altolaguirre Ejemplo (1927)

diumenge, 16 de juliol del 2017

ENCAJES




Alma son de mis cantares,
tus hechizos…
Besos, besos
a millares. Y en tus rizos,
besos, besos a millares.
¡Siempre amores! ¡Nunca amor!
Los placeres
van de prisa:
una risa
y otra risa,
y mil nombres de mujeres,
y mil hojas de jazmín
desgranadas
y ligeras…
Y son copas no apuradas,
y miradas
pasajeras,
que desfloran nada más.
Desnudeces,
hermosuras,
carne tibia y morbideces,
elegancias y locuras…
No me quieras, no me esperes…
¡No hay amor en los placeres!
¡No hay placer en el amor!

Manuel Machado Alma (1902)

diumenge, 9 de juliol del 2017

Tornada de blues





A na Maria del Mar Bonet, la veu de l’àngel laic

Podria dar mil voltes al dolor
reclutant vells amors perquè em malparlin,
o dar a aquest got l’intens do del perdó,
podría, eh, o dar-li’n o mai dar-li’n,
el verí amb què s’abeura l’escurçó,
podría,eh, o dar-li’n o mai dar-li’n…
oh, dar-li’n…oh, mai dar-li’n,
el temps amb què l’amor escup l’amor.

Manel Marí Tavernàries bromera poesia (2016)