Els taulells de la cuina,
les plantes del pati que donen a la cuina,
les cites a l'hospital escrites al calendari de la cuina,
les bosses verdes del mercat
damunt el banc de la cuina.
Aquella forma tan fràgil
d'omplir els canelons i enrotllar-los.
De cegar-me les ulleres quan obries el forn calent.
De cremar-me.
Perquè recordar aquestes coses crema.
Com em cremarà tot el dia que compte
quants som avui per dinar i em sobre una cadira.
Llavors se'm quedarà l'herència clavada,
com un ganivet,
damunt la taula parada de la cuina.
Àngels Gregori.
Àngels Gregori i Teresa Pascual. Herències. (2011)
