La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 18 de gener de 2013

Senda






La bugada quedà sens estendre.
La teua boca penjava.
Collíem tot l’enyor,
gota a gota executat.
Com era la teua mà,
el vellut esquívol
i fraudulent.
Et vaig estimar massa,
com s’estima una llàgrima,
un nom superb.
On ets,
a aquesta volta assolellada,
a aquest vitrall encès.
On ets quan plovisqueja,
quan la taula és parada.
Com és el teu nom,
el so de la teua absència.
Ets nua front a mi,
a una passa bambolejant.
El foc del vespre,
les hores encollides.
On ets a aquest èxode,
cul-de-sac obscè,
mina tèrbola.

Tu saps qui sóc
al trenc d’alba,
a la parpella freda.
Com era aquell so
de les galtes de vent;
joguina maquinal,
trist atzur.
La sal que brolla
de la meua saba
t’ha vist quequejant.
On ets a la senda
que no sé oblidar
sense la teua calor.

T’he vist venir
d’un indret remot,
gairebé estricte.

Fa temps de pau
al teu costat.
No ho diré més,
només quan et trobe
deixaré les bufetades.

Deixaré les angoixes
per tornar a ser amb tu.

Carles.A 2013
 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.