Divendres de Passió

A penes s’entretenen, de tendresa,

de tacte maternal, en la carn última

Antoni Ferrer

I crec que crec en tu quan no crec en ningú

Josep Palau i Fabre

Voldria tremolar de compassió,
sentir, com ells, la immensa pietat
dels qui pateixen. Creure

que es clouen les estrelles al seu cel
perquè són incapaces d’assistir
el fred estremiment d’una pregària.

Però, enllà dels temples,
només a les pomeres deixa abril
el seu rastre rosat de devocions.

Que encara Déu és mort,
i no mourà ni un dit
per salvar del desconsol
aquesta que, si el vol
sobre el seu pit,
se l’haurà d’inventar, aquesta nit.

Maria Josep Escrivà. serena barca. Edicions del Buc (2016)

LA IMPENETRABLE SOLEDAT DE LES TORTUGUES

A Eva Pellicer,

per la companyia inestimable

T'he buscat en l'aroma de la dacsa,

de la dacsa calenta atordint més

la vesprada amb carrers roents de dacsa.

En la vesprada que s'enfila al llarg

del teu nom, del teu nom elemental

com la dacsa a l'estiu, com els carrers

on es marceix la llum mentre jo busque

buscar-te i sols intuesc que existeixes

més enllà de l'hermètica fondària

del silenci. Silenci impenetrable

com tortugues que esperen la victòria

com la llum, de la llum elemental

com l'oblit o la por que en tu conjure,

que he conjurat després de confinades

letargies: ja saps, com les tortugues.

I quan de nou et trobe - llum d'estiu

al ple, roent l'aroma de la dacsa -

et crec miratge enllà del groc no-res.

I com jaç de claror a les tortugues,

en el teu nom recupera la mar. 

Maria Josep Escrivà. Tots els noms de la pena (2002)