Aqueixos xops! Quin silenci
tan dens l'absència teua
obri en llurs branques dormides!
Joan Fuster Poemes inèdits Institució Alfons el Magnànim 2018
- Carles Alós
- Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Fuster. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Fuster. Mostrar tots els missatges
divendres, 21 de setembre del 2018
dimecres, 9 de març del 2016
No sé si m'estimaves: t'estimava
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.
T'estimava amb les hores i amb el somni,
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.
Sí, t'estimava lentament i sorda.
Com s'estimen les coses marcescibles.
Com s'aprèn l'idioma de l'absència.
Joan Fuster Escrit per al silenci (1954)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)