La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 5 d’agost de 2018

Ara







Un nu i uns ulls
Carles Riba

Nua
    es desprèn de l’abraçada
Perquè algun acte quotidià
L’ha reclamada
Passeja davant d’ell la nuesa
I ell la mira ajagut
Disposat a esperar
Sense gens d’impaciència
Que torni al seu costat

Perquè l’amor s’intensifica
Amb aquest momentani allunyament
Que permet descobrir
Uns aspectes insòlits
Del cos nu que ara es mou per l’estança
I el fet de no tenir
Cap ànim d’exhibir-se
Explica l’atractiu
Que exerceceix damunt d’ell
Amb un cert grau d’inconsciència.

Feliu Fermosa. Papallona de l’ombra Pagès editors 2017