La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 29 de maig del 2016

diumenge, 22 de maig del 2016

Nadie ama a otro, sino que ama





160

Nadie ama a otro, sino que ama
lo que de sí hay en él, o lo parece.
Nada te pese que no te amen. Siéntete
           quien eres y eres extranjero.
Cuida de ser quien eres, te amen así o no.
Firme contigo, sufrirás con avaricia
            de penas.

10-08-1932

Fernando Pessoa Odas de Ricardo Reis. VISOR LIBROS (2015)

dimarts, 17 de maig del 2016

IRREVERSIBLE





Es irreversible la estrofa.

Soy rapaz de memoria y hambre,
se volverán estrofas los penachos,
ahora permanecen atornilladas
las palmeras a mis pupilas.

Lo sostengo,
es irreversible todo lo devorado.

[La fam de records sempre torna]

Abel Dávila Sabina. Estos hueS.O.S de aire. Edicions 96 (2016)

diumenge, 15 de maig del 2016

Pasqua Granada




A J. M Ventalló

Pasqua Granada !
                                 Alcem el crit :
prenguem la fruita de l’hort veí.
Saltem la tanca que el goig s’ho val,
dalt de les branques
com els pardals.

- Les noies roses ja no vindran:
la llum que porten desmena el pas. –

Les morenetes als cirerers.
Les maduixaires no trobin res
mentre es refiïn dels nostres cants :
tampoc les prunes reposin tant.

S’acosta Sant Joan com un convit,
les ginesteres llencen l’or fi.

Lladres de fruites,
lladres d’amors,
temeu la fuita,
saltem a l’hort.

Joan Salvat – Papasseit. Poesies. Ariel (1962)

diumenge, 8 de maig del 2016

Una remor molt llunyana





Una remor molt llunyana
i cada paraula que ja trepitgem.
Un contuberni d’arraps i mirades
i la boca que ja m’acull

Carles Alòs

diumenge, 1 de maig del 2016

Classificació decimal universal





Ordene els llibres als prestatges.
Els números del teixell
indiquen el punt exacte on van.
(El 59 és zoologia, el 37 educació,
geografia el 91 i arquitectura el 72).
Tot el saber humà té previst el seu lloc.
A voltes pense que tots nosaltres
tenim un teixell assignat
i només hem d’esperar
que qualsevol bibliotecari ens deixe
allà on ens correspon.
Sovint, però, un mateix llibre
pot ser susceptible
de signatures diverses.
Així, com descobrirem
on anirem a raure,
si, fins i tot, el déu més savi
ignora les giragonses
del nostre destí?
La malaltia és el 616,
el funeral el 393,
el cementeri el 718.
I la separació de l’ànima i el cos
el 236.  

Ramon Guillem  La set intacta (2014)