A Salvat -Papasseit i a Ovidi Montllot
Heus ací: jo he estat durant anys un aturat.
Vosaltres no sabeu
que és
ser un aturat de llarga durada:
però jo he vist passar els mesos
com els vagons d'un tren,
esgotar-se totes les ajudes estatals
i he cercat ple d'angúnia una eixida en un tauló,
en l'esguard d'una oficinista a l'INEM.
Quan el carter portava una nova factura a casa
i la nevera era un espai per a les teranyines
la vergonya dels números vermells,
l'angoixa de tindre mans i no poder fer res amb elles
convertien la llum dels estels
en ulls de voltors famolencs.
Vosaltres no sabeu
que és
ser un aturat de llarga durada
i cada dia en despertar
caure un esglaó més,
si de cas somrius et dol
i et sents culpable
i la solitud es converteix
en un laberint on es perd la raó.
Vosaltres no sabeu.
Manel Alonso Quadern dels torsimanys Cuaderno de los trujimanes. Neopàtria 2015
