La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Edvard Munch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Edvard Munch. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Un español habla de su tierra.

                                           Edvard Munch, Melancolía



Las playas, parameras
al rubio sol durmiendo,
los oteros, las vegas
en paz, a solas, lejos;


los castillos, ermitas,
cortijos y conventos,
la vida con la historia,
tan dulces al recuerdo,


ellos, los vencedores
Caínes sempiternos,
de todo me arrancaron.
Me dejan el destierro.


Una mano divina
tú tierra alzó en mi cuerpo
y allí la voz dispuso
que hablase tu silenc


Contigo solo estaba
en ti sola creyendo;
pensar tu nombre ahora
envenena mis sueños.


Amargos son los días
de la vida, viviendo
sólo una larga espera
a fuerza de recuerdo

Un día, tú ya libre
de la mentira de ellos,
me buscarás. Entonces
¿qué ha de decir un muerto?


Luís Cernuda. Las nubes 1937 - 1940.