La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Micó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Micó. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de juny del 2018

anella




Tots els batecs, tots els camins,
tot l’afany meditat per créixer,
sempre l’esforç, de vegades la glòria,
una cursa que vencen les arrugues.

agraïment

                         -perquè vivim i som esclat-

Josep Micó Conejero Creuar l’instant 2017


dijous, 22 de desembre del 2016

ESTIGMES




“ A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut
dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel ”
Maria Mercè Marçal

Encara n’estic jo més, d’agraït,
de rebel.
                Sóc nét de leprós i gai,
(com ho deien abans no compta)
i fill també d’una mare adoptada.

Tots cinc m’han omplert d’orgull pel puntet
d’irritació a la hipocresía.
Tanmateix, milers d’humans més en tenen,
i tot i escollir el que sóc, m’hagués
agradat poder triar els estigmes.

Josep Micó Conejero Romandràs IanuaEditora (2016)