La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 22 de gener de 2013

Ganes de tu




No volia ser poema
ni tant sols una tonada.
Com un marge de riures
com una llantia encesa
impregnes el meu cos.
Sols una enrònia,
un esbufec de temps
que trenca cada bes.
Com un escorpí nuu
com un poal de guanys
esguarde el teu recer
la teua boca plena.
Com un ensurt primari,
com una serp que fibla
reseguesc el teu esguard
la rosa que ja brilla.
No sabia encabir
les rodes del desdeny
la més forta caiguda
la més dolça tornada.
No vaig tindre sort,
no em vaig poder sostindre.
Vaig caure en el desori,
al més baix esglaó.
No puc tenir raó
si et mire i no somric
si et toque i t’acarone.
El coll em sembla curt
la nit em sembla mel
si et bese cada plec
si sóc tan alt com tu.
Com un eix udolant
com un vagó que es mou
com un cel odorant
com una terra fonda.
Com un simple pretext
com un cor escomés
com la mar que ja lluu.
Com una salvació,
com una partitura
com un domàs flairós
com un escorpí fos.

Carles.A 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.