La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Costera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Costera. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de juny del 2022

PEDRA CANTONERA

 O rex gentium... lapisque angularis,

qui facisutraque unum 


Com una antífona major, com una

tan ben picada pedra i cantonera,

que para aiguat i vent i llamp i sisme,

i rau, però, cossol i puja agulla,

l'ofici pacient del picapedra

funda la planta cardinal i funda

els plànols del deler, la llei de l'èsser:

que el cel pietat haja de la casa,

sedegosa d'alçada, que corone

la fàbrica de l'urbs d'aus i campanes;

que amanse el tro i aregue el terratrèmol;

que aplegue nord i sud, pelegri i èxsul;

que rode clau de volta i tanque, mestre,

tot l'àmbit a la nit, i aljub i horta.


Antoni Ferrer Poesia reunida Edicions de la guerra 2006

diumenge, 20 de setembre del 2020

ENCÈS

 


Un plugim quasi imperceptible, cendrós, amara el terra del pati i les teulades abrasades per la calor dels darrers dies. I lluny d'apaivagar la cremor, trau de rajoles i paviments l'alè mateix de l'infern que amenaça cuinar-nos les esperances de treva dins les cases. Tic tots els finestrals de casa oberts, com porus gegantescos per on mire de fer respirar  l'habitatge sencer. Vivim en un ésser incandescent. Tinc encesa la roba, la pell, el desig...

Josep Manel Vidal "El teu nom és un ésser viu" Germania 2011