No era l'horari correcte,
no era una postergació
de l’oblit.
Séiem els dos
vora el foc.
Una conxorxa iniqua,
gairebé una ventada.
Els dos, vora la llar,
vora aquell antic altar.
L’espatlla dempeus,
cada ofrena.
Dòcil i bast,
els nens
aixafaven
els
dacsars.
La pressa surava,
les espelmes.
La paret mitgera,
els fonaments.
El bastiment
de l’estima.
L’atzur.
Les arracades enlaire,
el forment formós.
La terribilità
i l’empirisme.
Les hores closes.
un dit mullat,
una vida amarada.
La clau del desig,
les ascles.
No fou un somni,
un quequeig violaci.
La forma del teu cos
embolcallat de bellesa.
Ara i
adés,
fins i
tot sempre.
Un recer amagat,
una certesa.
Carles.A 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.