La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 6 de gener de 2013

No era l'horari correcte...



No era l'horari correcte,
no era una postergació
de l’oblit.
Séiem els dos
vora el foc.
Una conxorxa iniqua,
gairebé una ventada.
Els dos, vora la llar,
vora aquell antic altar.
L’espatlla dempeus,
cada ofrena.
Dòcil i bast,
els nens aixafaven
els dacsars.
La pressa surava,
les espelmes.
La paret mitgera,
els fonaments.
El bastiment
de l’estima.

L’atzur.

Les arracades enlaire,
el forment formós.
La terribilità
i l’empirisme.
Les hores closes.
un dit mullat,
una vida amarada.
La clau del desig,
les ascles.

No fou un somni,
un quequeig violaci.
La forma del teu cos
embolcallat de bellesa.

Ara i adés,
fins i tot sempre.
Un recer amagat,
una certesa.

Carles.A 2013


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.