La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anna Montero. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anna Montero. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 d’octubre del 2018

Daurat amic de l'ombra,






Daurat amic de l’ombra,
ran de mar vam trobar la nit.
Entre joncs d’arena i pluja
em regalà un món de guix.
Amb bromera d’estels
i maror d’un temps d’encís
les mans del sol inventaven
l’albada d’un món petit.
Daurat amic de l’ombra,
ran de mar vam trobar la nit.

Anna Montero. Polsim de lluna Victor Orenga, Edicions1983

dijous, 23 de març del 2017

navegue el teu cos




Navegue el teu cos
amb vent de foc
vessant les veles

Tota la mar
en la fondària
d’aquest naufragi

navegue el teu cos
i sóc la mar
que et consumeix
i el vent que abrusa
el velam d’aquest naufragi

Anna Montero Arbres de l’exili Gregal llibres (1988)