PIETÀ

 

Hi ha dones 

a qui, ja gran, se'ls morí un fill,

i el duen sempre a les entranyes, 

que es van obrir de nou per acollir-lo.

Girat el mirar endins,

veure només un embolcall de gasa

fred, rígid, mut.

L'orella escolta sols 

l'abisme del silenci. 

Joan Vinyoli "Poesia completa"

Orfeu

Si de mi baxa lira

tanto pudiera el son…

Sempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges;
maduren cels, aurores, platges,
tot es fa símbol transparent.
Dominaré somnis de vent,
pors de la nit, ones de febre,
amb aquest do: càntic vivent?
Dret en el cor de la tenebra,
sóc esperança, moviment
cap a la llum, veu que celebra.

Joan Vinyoli EL callat. Óssa Menor (1956)