La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 2 de juny de 2012

Vaig ser un nen feliç



Vaig ser un nen feliç, no em mancà res.
Em féieu riure molt i mai us oblidaré.
Veia com escuraves, com passaves el fregall;
també, d’amagat, t’agafava diners
(sé que ho entendràs, era per una bona causa)
Aquella era la nostra casa, tot el que vaig estimar.
El galliner ja no hi és, la pallissa està molt canviada,
ara hi ha llibres i una petita espurna.
Han obrat totes les cases,
sembla el carrer major!
No deixeu que em passe res.

El vostre nét, que us estima.

Carles.A. 2011.


4 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.