La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valencians. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valencians. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de juny del 2022

PEDRA CANTONERA

 O rex gentium... lapisque angularis,

qui facisutraque unum 


Com una antífona major, com una

tan ben picada pedra i cantonera,

que para aiguat i vent i llamp i sisme,

i rau, però, cossol i puja agulla,

l'ofici pacient del picapedra

funda la planta cardinal i funda

els plànols del deler, la llei de l'èsser:

que el cel pietat haja de la casa,

sedegosa d'alçada, que corone

la fàbrica de l'urbs d'aus i campanes;

que amanse el tro i aregue el terratrèmol;

que aplegue nord i sud, pelegri i èxsul;

que rode clau de volta i tanque, mestre,

tot l'àmbit a la nit, i aljub i horta.


Antoni Ferrer Poesia reunida Edicions de la guerra 2006

diumenge, 5 de desembre del 2021

Octubre, 26

 

Hay días en que el cuerpo nos sorprende,

un olor muy intenso lo delata,

un sentirse animal que vibra y que respira.

Bajar hasta uno mismo y ensuciarse

de materia, de mundo y de calor,

bajar hasta uno mismo y ensuciarse

de muerte, de esa muerte pequeña en el deseo

que eleva nuestra carne y nos sitúa

junto al polvo,

lentísima y salada ceremonia,

mano lenta que duele y que arrebata,

cuerpo mío

borracho de calor y de existencia, 

misterio al que me arrastra otro misterio:

tú, templo irrenunciable entre pasiones

y renuncias.


Vicente Gallego. El sueño verdadero (Poesía 1988-2002) Visor, 2003