La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 26 de gener del 2013

Record



Sempre ho vaig saber tot
una història curta
que no vaig poder abastar.
On ets quan cloc els ulls
i no toque la fondària.
Era allò l’afany
per tindre’t junt a mi.
Els camals arremullats,
les hores que lleneguen.
El teu bust fred,
la presumpció captiva.
On ets a aquest èxode,
terra mullada,
paradís efímer.
Com vols que et recorde
als trams assenyalats,
talaia de botiges,
vent paorós
que s’esmuny al palmell.
Com no recordar-te
a la drecera freda,
a l’inhòspit comiat.
No tinc res més
a la font del naufragi;
un deute heretat,
una nostàlgia.
Allí ets tu,
fermentada,
plena de cors.
Ja ho sabia
alhora que ho tenia.
La teua mà em crida
per obrir l’afany.
Com érem tots dos
sobre el dur asfalt.
La veu tersa,
els magnolis.
Tant s’hi val
si véns dejorn
a veure’m mut.
Tinc raons de sobra,
tinc foc als ulls.
Com un cranc sorprès,
com un cossiol de tu.

Carles.A 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.