La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 15 d’octubre del 2017

Teoria dels cossos






Hi ha cossos navegables. De tan nus i inèdits.
Camins d’aigua, trossos d’un temps sense esfera ni
solatge.
Alguns són oceans que el desig travessa fins
albirar ports benignes. D’altres esdevenen paradisos
aquàtics on nadar o negar-se entre les algues.
N’hi ha, en canvi, cossos que a l’hivern assetgen,
que arrosseguen la inèrcia del gebre i la basarda
sobre les llums endormiscades.
Per últim, hi ha cossos que et guien per les
platges duríssimes del deliri. La fressa del vent els
fa més poderosos. Però naufraguen sempre en les
tavernes del crepuscle.

Francesc Rodrigo Foc pàl·lid  (1993)

dissabte, 30 de setembre del 2017

El camino...






El camino
cuando lo dejas atrás 
desaparece a tus espaldas
deja de existir

la geografia es una noción subjetiva
una especie de acuerdo

Ryszard Kapuscinski. Poesía completa Bartleby Editores 2008

dijous, 21 de setembre del 2017

Vuelve a menudo y llévame contigo,







Vuelve a menudo y llévame contigo,
dilecta sensación, regresa y llévame contigo-
cuando el recuerdo del cuerpo despierta
y el antiguo deseo retorna a la sangre,
cuando los labios y la piel recuerdan
y sienten las manos que vuelven a tocar.

Vuelve a menudo y llévame, de noche,
cuando los labios y la piel recuerdan…

C.P Cavafis. Poesía completa Visor (2003)

diumenge, 17 de setembre del 2017

MÚSICA CAUTIVA








A dos voces

<<Tus ojos son los ojos de un hombre enamorado;
Tus labios son los labios de un hombre que no cree
En el amor.>><<Entonces dime el remedio, amigo,
Si están en desacuerdo realidad y deseo.>>

Luis Cernuda. Desolación de la quimera Cátedra (1984)

dimarts, 12 de setembre del 2017

Imitació de la soledat







 I
¿Ignora la encendida raíz
                                             la savia
que la nutre y purifica?
II
AMORATADOS. Violentamente exactos
                                                                       los labios
como flores cortadas por la lluvia.
III
¿Qué palabras pueden más que el gesto?
                                                                          ¿Qué gestos
Abarcan las palabras?
SALVADOR LÓPEZ BECERRA, Icástica

I

Tal vez ignorarte me nutre
y te purifica. Tal vez.
I és terrible perquè sempre és l’endemà
quan recull els gestos,
amb ells em corromp i em purifique.
L’absència ens ha fet créixer essencials,
vinculats a les repetides arrels,
a la flama que porta la saba
de la terra. 

Vicent Berenguer. Imitació de la soledat (1990) Amós Belinchon i Uberto Stabile, Ed.


diumenge, 30 de juliol del 2017

No trobe el nom a la darrera boca




No trobe el nom a la darrera boca,
al redós de la sang i un enrenou.
He tallat les betes de l’absència
on una nou s’engrunsa.
He bufat la dalla de sol i terra grossa
on els gesmils s’esglaien aclaparats en la caiguda.
Un riu de merles i cap salconduit
per tocar-te la nuca i deixar-te l’emprempta.
Una manyaga de terra i aigua,
un sol ixent de borles i cotó.

Carles Alòs