La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 10 de gener de 2013

Alòs


Recorde molt el teu nom,
els quefers ordinaris.
L’espatlla nua,
com munyíem les hores.
Recorde massa coses
per tant poc temps.
Les pigues arrenglerades,
la casa dels Alòs.
Els poemes d’Alba Camarasa.
Els Alòs no volgueren
fer la pau.
El camí cap el cementeri,
el carrer d’Alzira,
l’embotit casolà.
La clau penjada al pit,
les al·leluies, l’alè;
la terra als pits.
La drecera i el turment,
la pitrera immaculada.
El combregar diari,
l’espurneig dels ulls.
Aquella estància grisa,
l’olor a ciri.
Els Alòs no feren la pau.
L’hàbit, les privacions.
Pa amb oli i sal,
la carn de vedella.
Un dia i una nit,
el degoteig constant,
Els dejunis marcials.
La pau no arribà
a ca els Alòs.
El bullit a taula,
cada silenci.
La sal als llavis,
l’egolatria.
Un munt de safates,
el perdó no donat.

Retorna la pau
on hi hagué estima.

Feren la pau els Alòs?

Carles.A 2013

1 comentari:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.