La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 18 de desembre del 2022

b.1

 

El llot cobreix aquets branquillons        despullats

El fang percaça torrentera amunt


Si torna a ploure     es remouen solatges

Si ve la llum    se'm renten    les escorces.


Josep Maria Balbastre La llum garbellada Bromera 2012 

diumenge, 19 de juny del 2022

PEDRA CANTONERA

 O rex gentium... lapisque angularis,

qui facisutraque unum 


Com una antífona major, com una

tan ben picada pedra i cantonera,

que para aiguat i vent i llamp i sisme,

i rau, però, cossol i puja agulla,

l'ofici pacient del picapedra

funda la planta cardinal i funda

els plànols del deler, la llei de l'èsser:

que el cel pietat haja de la casa,

sedegosa d'alçada, que corone

la fàbrica de l'urbs d'aus i campanes;

que amanse el tro i aregue el terratrèmol;

que aplegue nord i sud, pelegri i èxsul;

que rode clau de volta i tanque, mestre,

tot l'àmbit a la nit, i aljub i horta.


Antoni Ferrer Poesia reunida Edicions de la guerra 2006

divendres, 10 de juny del 2022

Un udol, l'eco absurd,

 


Un udol, l'eco absurd,

l'ultima biga: sentir de lluny

com borda el gos. Tan sols

un rastre_la petjada

sobre el blanc. Desconeixem

la desmesura 

de la neu.


Pol Guasch. La part del foc. Viena 2021



divendres, 22 d’abril del 2022

POTSER

 Només aquell qui actua amb el cor

a la mà no s'equivoca mai

Hölderlin


Potser s'equivoca sovint

qui actua amb el cor a la mà.

Potser no s'equivoca mai

qui s'enfonsa a l'enigma

que el temps anomena sagrat.


Tònia Passola Nua Poesia 3i4 2019

diumenge, 3 d’abril del 2022

l'amor dels gestos fràgils

 

l'amor dels gestos fràgils,

viu,

en l'absència

l'aire engendra la nova solitud

del temps sobre les coses.

en l'horitzó d'un sempre

renovat en el verd d'una paraula

veuríem l'escomesa d'un desig

sobre la flor d'un vespre.


si l'amor fos l'amor

i el temps el temps.


Francesc Garriga Cosmonauta Poesia completa 2017 Labreu Edicions

dijous, 31 de març del 2022

Sobre el mur gargotejat

 

Sobre el mur gargotejat

que fa ombra als escassos seients

l'arc del cel apareix

finit.


Qui se'n recorda encara, del foc que cremà

impetuós

en les venes del món- en un repòs

fred de les formes, opaques, estan disseminades.


Reveuré demà els molls

i la muralla i l'habitual camí.

En el futur que s'obre, els matins

estan ancorats com barques en rada.


Eugenio Montale Ossos de sípia Traducció de Joan Navarro i Octavi Monsonís Adesiara 2021

diumenge, 27 de març del 2022

7

 

D'haver-li encès la lluna

la vida a les pupil·les,

no seria el capvespre

un immens pas tancat,

el silenci serien

les vetles de l'estiu,

cadires a la porta,

conjur, parets de calç.


Teresa Pascual El temps en ordre Poesia reunida 1988-2019 Institució Alfons el Magànim 2020