La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 21 de maig de 2017

HISTÒRIA DEL SOLDAT



A Ramon Nadal, artiller
Això era i no era
quan naixia la Primavera.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.


La tarda del dissabte
m'enamoro a la plaça.
La nit del diumenge,
a la cantonada.
El dilluns, a la fira.
El dimarts, a l'hostal!...
Febres de maig
duren tot l'any!


Quan toquen bota-selles,
el diumenge de matí,
totes volen anar amb mi.
Ai, Amor, jo no partiria!
Tarara, tarara ri,
amor he de partir.


Avui ja no és avui.
Ahir no era ahir...
El cul del meu cavall
només veureu de mi,
ai, els marits!


Camins d'Igualada,
camins de Fraga,
les esperances.


Per l'Ascensió,
cortines al balcó.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.



Bartomeu Rosselló-Pòrcel Obra poètica Balenguera col·lecció de poesia (1979)  

dijous, 18 de maig de 2017

He exhumat examors.






He exhumat examors.
Desenterrat el teu cadàver.

Els cabells intactes i atractius
A punt per a l’esperma.
Les ungles brutes de la desesperació.
De sobte, els ulls es van moure i em van mirar.
Els ulls, com una gota freda,
D’una pena oceànica.

Fer-nos dignes de nosaltres.
L’impuls de necrofília.
Aquell dolorn etern que ens mata.

Lluís Roda De l’ànima Edicions Bromera (2006)

diumenge, 14 de maig de 2017

MADINAT AT-TURAB






A Josep Giménez
Estesa sota el sol despietat del migdia
enllà lluny et contemple, ciutat de la vergonya
ciutat de fang fet falsa esplendor de misèries
amagades sota el fum del foc de l’artifici.



Ciutat de serps i rates coentes i terribles,
per tu passeja lliure la ignomínia més fonda
i rep la traïció homenatge cada dia
dins els cors bondadosos dels teus fills estimats.


Has venut la memòria com qui ven taronges
per un plat de llentilles podrides que et foraden
el ventre a poc a poc com metralla fins a obrir-te
soterranis de fel on pul·lulen les panteres.


En tu he nascut i en tu visc i per això t’estime
i per això t’odie amb el fàstic més roent,
tomba perfecta i desolada que lluny contemple
al sol estesa, mort de desig i viu d’horror.


Marc Granell Corrent de fons  Edicions 62 (1999)