La mar contemplada

Da respuesta a tu mirar.
                           Si tú miraras
sin tener la pregunta,
                       seguiría
circularmente quieta.
Es tu ir y venir por tu dentro
el que atrae la palabra perfecta.
Ya sois dos que se hablan y dicen
sus profundas vivencias.

Un volver al origen trepidando
acumulado el ayer que fermenta
un mañana sin sonido ni rostro…
Claros el pensar y el comprender
detenéos allí donde se encuentran.

Carmen Conde El tiempo es un rio lentísimo de fuego.  Libros Rio Nuevo (1978)

Glopejo, a poc a poc, un got de lluna

Glopejo, a poc a poc, un got de lluna
i sento el pas, sobre la sorra, dels teus peus.

En el teu front, tan bell, els ulls d’aquesta tarda:
les illes impassibles
i el mar serè com un cristall d’atzur.

Carles Duarte i Montserrat S’acosta el mar Poesia 1984-2009 Poesia 3i4 (2010)

Vincle i desgast

Què queda dels cabells llargs i arrissats?
D’aquella immensa nit en l’abraçada?
On és el cos que era desig pels altres,
de què van ser-ne carn, que vam xuclar?
Fa trenta hiverns viscuts a la intempèrie
de trenta estius brillants cremats pels marges.
Aquell plaer que engendra fills, els mals,
la fe en una felicitat total
(que és bava tèbia que es fa fred sobtat),
la voraç ansietat i la fatiga
s’han empassat la jove que estimàvem.
Ara tot és postís: les dents d’ivori,
el color dels cabells, curts i molts clars,
la pròtesi que fa la passa incerta,
la mirada de prop darrere els vidres,
els petons als carrers entre més gents.
Tot es desgasta i deixa de ser el que era,
encara que a la pell queden els vincles
que saben que en la vella hi ha una mare.

Jordi Julià Principi de plaer Poesia 3i4 (2007)  

ALUCINACIÓN

El tierno
Alarido
De mi ombligo
Enciende
Las luces
De las mesa
De la noche.
Las luciérnagas
Vuelan
A través
De la lámpara
Hacia el recodo
Del tiempo
Donde quedó
El beso
Que nunca
Me diste.

Gioconda Belli Fuego soy, apartado y espada puesta lejos Visor Libros (2007)

Comiat

Adéu, Montseny total, andrògina mixtura:
feminitat de boires, virilitat de grenys,
màgiques flors de llum i carn de sol madura!
Clar de Mallorca i núvol de Barcelona atenys.

El Pirineu t’enfosca, de congesta;
Escacs – i no de boix – t’oposa el Montserrat.
Les veles mar endins són gallardets de festa;
les planes que et circumden són del treball esclat.

Adéu, Montseny; adéu. Muntanya d’Ametistes!
En tes virtuts copsí collites noucentistes.
Novíssima ventada cercles enllà m’empeny.

L’evasió de tu, farà que em sentí pobre?
Ni que tornés, però, qui tg’ha deixat recobra
La clara jovenesa poética, Montseny.

Guerau de Liost. Antologia poética. Edicions 62 (1981)