La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 2 de gener de 2021

POEMA

 



Tú eliges el lugar de la herida

en donde hablamos nuestro silencio.

Tú haces de mi vida

esta ceremonia demasiado pura.


Alejandra Pizarnik. Poesía completa Lumen 2017

diumenge, 27 de desembre de 2020

M'embriago

 


M'embriago

de fúria

pàl·lidament.

M'acull

l'esquitx

d'una veu nua de llavis.


Fina Cardona. Plouen pigues Tres i quatre 1978

diumenge, 20 de desembre de 2020

eternas las desoladas noches que faltan

 



eternas las desoladas noches que faltan

muertas de nuevo las casas en donde pernoctamos

sorda la memoria en donde un día se escondió la pasión


eternas las heridas iluminadas de los pulsos

ausentes los mares reconocibles y los veleros

que inventamos para la travesía de las mañanas


eternos los desiertos de este país

y los muelles del olvido en donde embarcamos

siempre para ningún lugar


eternas las penas cinceladas en el pecho

inmenso mapa de arena

en donde osé señalar el cuerpo amado

joven aún casi muerto


Al Berto Una existencia de papel PRE-TEXTOS 1993

dimarts, 15 de desembre de 2020

DETERIORO


A veces te dolía ganar,

te dolía el regreso a lo que suponías

que deseabas. Igual que ahora


El cristal estallado de tu mente,

el cuerpo cuajado de micro-daños.

La ficticia homogeneidad

de lo que se sabe trunco

y se sostiene en la fuerza feroz

de lo compacto. Falsas victorias

que retienen la ilusión de la unidad.


Cuando deje de apretar las manos,

habré dejado de ver las contusiones.


Bibiana Collado Cabrera Violencia La bella Varsovia 2020

dijous, 3 de desembre de 2020

DOS FORMAS

 



Ya conoces dos formas

de regresar al punto

que has dejado a tu espalda:


Girar sobre ti mismo

la perspectiva ciento ochenta grados 

o dar la vuelta al mundo.


La primera es más simple, la segunda es más bella.

La primera es memoria, la segunda es viaje.


Si hubiera una tercera

- si la hubiera-

equidistante a ambas,

la llamarás poesia,

te nombrarás temblor.


José Manuel Díez El país de los imbéciles. Hiperión 2017

diumenge, 22 de novembre de 2020

CONJUR



 A Yeray


D'aquella cançó, només el res i els las 


Què seria del sol i la duna

sense la corda arpegiada?

Què en faríem, de les sembres de cotó vora via,

sense alenar vibràtil de l'harmònica?

El violí, diuen, va ser creat per Auschwitz

i ressona dellà les pàtries desolades

que es busquen i encara no es troben.


Lleveu-li el rall al pescador,

la rella al llaurador,

la doma a l'opressor.


Què seria el poema

sense aquesta electricitat teua?

No hi ha kine sense llum.


Hèctor Serra Cubilles Cinètica Viena 2015

dimecres, 11 de novembre de 2020

A ma mare

 

Nuevo Centro al capvespre
A ma mare
Tinc corruixes però no puc oblidar aquesta plaça.
El sol s'ha post i brilles invisible, turbamulta opaca.
Anar de la mà teua i senyar-me, vore't arribar alegre.
Les rodes que lluen, el nostre racó, han passat dècades.
Recordar el nom lletra a lletra, els marmolons, posar-me la samarreta.
Una flaire de gesmil i els pares, la casa nostra i un record al cor.
Carles Moya 2020