Aquest moment,

Aquest moment,
                pel fet de ser viscut,
                          ja esdevé el passat.
El futur és cada dia.

Joan Brossa. Poemes inèdits Rata books 2017

Rellotge de sol

Dóna’m instants d’eternitat, amor,
i així ompliré de sal el buit que solca
el pas del temps, l’arruga d’aquell riu
que en soledat avança sec d’origen.

No sé s’on véns ni on vaig. Cerco el meu nord
mirant el sol i l’ombra que projecta
el meu present de cos enamorat:
allò que sóc lliurat a un clam de lluita.

Rellotge encès, l’agulla ha confiat
cada moment als dits callsts del sastres:
cada futur, al ritme de la llum
dictada als dits cremant de la nostra hora.

Tingues instants d’amor, eternitat,
i comprendré la pau en els teus braços.

Vicenç LLorca Lúltim nord Bromera poesia 2007

Ai cèsar, sense lluita sols allò que estimem

Ai cèsar, sense lluita sols allò que estimem

ens podrà destruir. Ciutats, records, persones.

Sols aquells que estimen podran prendre la daga,

omplir de verí copes, anar contra nosaltres

sens trobar resistència ni dard que se’ls opose

ni espasa en alt, irada. Sols ells podran abatre’ns.

Així ens va desfent Roma cada dia que passa,

Saturn que els fills devora. Saps com l’hem ben volguda,

amb quanta intensitat. Saps com hem estimat

per la serra sense arbres els capvespres d’autumne,

entre el horts de palmeres a les llunes d’agost,

per la llum de les cambres els diumenges a casa.  

Gaspar Jaén i Urban Pòntiques Bromera poesia 1999

ELEGIA A LLUÍS COMPANYS

Fa trenta anys que et devem uns mots de comiat,
branques de llor veïnes dels teus ossos. 

Escolta: mai ningú no m'ha dit res
de tu, ni si morires
entre vent desfermat, si et besà el sol
el cos romput, més compassiu que els homes
o et mossegaren dents d'una alba freda
amb aigualers de plors.
Però una antiga veu dins meu murmura:
sempre és gelada l'alba de la mort,
el sol s'avergonyeix quan cacen l'home
i fuig davant de l'odi mesurat.
Sé tan sols que caigueres
descalç damunt la terra que estimaves
al mur tacat de morts no decidides
per la filosa de les tres germanes.
Dintre la llarga nit d'esvanits somnis
eres un nom, eres una abatuda
fidelitat. 

Amb el lli blanc de la llengua que estimen
els meus llavis de carn i els teus de cendra
ara et teixeixo aquest petit sudari
i amb un bri d'esperança
per entre els fils de l'amarga elegia
la meva sang et diu: adéu, germà. 

Maria Àngels Anglada Diptic 1972

JA ELS HE TROBAT

El llibre de Josep Vicent de la mà del propi poeta

- Diràs que no?

- Sí, diré que no.

- I això per què?

- Perquè hi ha moments en la vida en què cal dir que no.

FÖRLORARE. Josep Vicent Cabrera 2019

Plantes els mots

Plantes els mots

conformant el jardí

incommensurable dels versos.

Pintes amb els colors de les metàfores

un espai on s’han expulsat

els dimonis de les incerteses.

Dibuixes sobre els vidres embafats

cal·ligrames que assenyalen

els camins encara no recorreguts,

i que endevines més enllà de la porta del carrer.

Ets un home aparentment tranquil,

és més, diria que disciplinadament tranquil,

però sota la pell et batega un corcó:

l’ansietat per rebre el correu

d’una guerra llunyana

que es lliura dintre teu

i amb la qual et va la vida.

Manel Alonso i Català Quadern per a Joan Neopàtria 2019

No sé jo parlar perquè estic sentint

No sé jo parlar perquè estic sentint.
Estic escoltant la meva veu com si fos d’una altra persona,
i la meva veu parla d’ ella com si fos ella qui parlés.
Té els cabells d’un ros groc de blat al sol clar,
i la boca, quan parla, diu coses, no pas tan sols paraules.
Somriu, i les dents són netes com pedres del riu.

Fernando Pessoa “ Poemas d’Alberto Caeiro “ Quaderns crema 2002