La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 9 de setembre de 2011

Nanina



Un dia
floria
la rosa
millor,
fent mossa'
n ma vida
ferida
d'amor.

Va tindre
de vindre
creada
dins meu
i, alada,
ser lliure
pel viure
ja teu.

Les fulles
més rulles
es feren
de mel,
puix eren
el signe
benigne
del cel.

I juntes,
conjuntes,
formaren
ton cos,
i amaren
la norma
que és forma
de l'os.

*******

I a l'hora
tot plora,
tot canta,
tot riu,
fent santa
la pura
clausura
del niu;

que és bresca
que, fresca,
s'ajorna
pel sol
i torna
més bruna
la lluna
que et vol.

La merla
emperla
poemes
puerils
en temes
concisos,
feliços,
subtils.

I el pare,
la mare
i el tracte
dels dos
som l'acte
tendríssim,
dolcíssim,
gojós.

*******

Els àngels
i arcàngels
t'estenen
la nit
i estrenen
el vindre't
a tindre't
dormit.

Com calles!,
parpalles
gruixudes
de sòn,
vençudes,
fan l'ala
de l'"hala
nonon";

preàmbul
noctàmbul
que afina,
i et fa:
"Nanina
nanana
nanana
nanà".

Xavier Casp.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.