La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 1 de febrer de 2013

Excés


La teua boca acaronant-me el pit, l’escalfor del barnús, la candidesa. Sadollats de la set, embriacs dels nostres cossos. L’autumne dels flocs de neu. Ho havíem dit tot, només a mitges, sense corruixes.

Com tornaves de la feina, com et llevaves les mitges. La confluència del nostre instint, come m besaves els muscles. Les hores enllaçades. Com un gesmil que creix, com una besada fugissera, cada nom copsat, cada petita mort.

El portamonedes obert, els aparadors, la melangia. Com una cua cega, com una arrel clavillada. Com un cos erm. Constantinoble de lluny, Venècia; la vanitat i el deler, els atovons.

La sang vessada, la mort.

Carles.A 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.