La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 20 de desembre de 2012

Invitació




Descarregar tota la ràbia del sexe,
el crit pregon de les arrels i de l'essència,
la veu antiga del sol i de la lluna.
A batzegades, aferrant l'ànima
en un ball incandescent de blancs,
rodolem per l'espai sedós de l'ànsia.
No hi ha límits que ens aferren,
els sentits adormen la frontera.
et demane i somrius condescendent.


Silvestre Vilaplana i Barnés. Partitures perdudes. (2006)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.