Descarregar tota la ràbia del sexe,
el crit pregon de les arrels i de l'essència,la veu antiga del sol i de la lluna.
A batzegades, aferrant l'ànima
en un ball incandescent de blancs,
rodolem per l'espai sedós de l'ànsia.
No hi ha límits que ens aferren,
els sentits adormen la frontera.
et demane i somrius condescendent.
Silvestre Vilaplana i Barnés. Partitures perdudes. (2006)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.