La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 7 de desembre de 2012

Carta oberta

A Mahmud Darwish,
a Josefina Veglison per fer-me
 estimar la cultura àrab, 
a Josep Lozano per 
escriure Crim de germania





Oh, Sucrà! He pensat molts cops tornar a la riba de ma casa, albirar els turons de vent. Porpra és allí, amb els seus llavis de sàndal, amb les alcavotes esquerpes.

He somniat el seu nom, les culleres plenes de besos. Aquell vespre escadusser on el sol es ponia a la teua gola. He pensat en tornar amb l’absència. Viu la meua àvia entre la turba jocunda. Les botiges al teus pits, els teus llavis de cendra. Pensé molt el meu fogar; l’escalfor del teu sexe. L’autumne està ponent-se al teu bescoll i encara no he collit les sandàlies. No sé si arribaré enjorn, només desitge veure per darrer cop la tendrura de la lluna, besar la teua pell blava, mirar els clots de l’oblid.


Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.