La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 28 de desembre de 2012

Els taulells de la cuina...



Els taulells de la cuina,
les plantes del pati que donen a la cuina,
les cites a l'hospital escrites al calendari de la cuina,
les bosses verdes del mercat
damunt el banc de la cuina.
Aquella forma tan fràgil
d'omplir els canelons i enrotllar-los.
De cegar-me les ulleres quan obries el forn calent.
De cremar-me.
Perquè recordar aquestes coses crema.
Com em cremarà tot el dia que compte
quants som avui per dinar i em sobre una cadira.
Llavors se'm quedarà l'herència clavada,
com un ganivet,
damunt la taula parada de la cuina.

Àngels Gregori.  

Àngels Gregori i Teresa Pascual. Herències. (2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.