Avui, mentre omplia el rentaplats,
sense saber ni com, m'he fet sang
amb una petita forqueta de postres
que semblana inofensiva.
Després, m'he assegut davant la tele abandonada
per llegir Armando Freitas Filho, un poeta
que encara deu preguntar-se com és que algú
l'ha traduït a una llengua que.
Anava per allò de parar d'escriure pot ser morir
quan m'he tallat amb el full, que semblava inofensiu.
Cert que a aquells que cremen llibres mai els haurà passat això,
encara que, ben mirat, són tan morts per dins
que mai no sabran quin gust guarda la pròpia sang
que m'he hagut de xuclar perquè, en agafar el cotó en pèl,
m'he clavat les estisores.
Finalment, has vingut a veure què passava.
Mossega'm fins a l'ànsia
totes les ferides de la terra.
Josep Lluís Roig. Peixos d'un mar sec (2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.