La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 16 de desembre de 2012

Ditada


Judith decapitant Holofermes. Artemisia Gentileschi (1593- 1656) 



T’esperava després de classe. Les claus del pit a la teua mà, la new all havia pujat de preu. Amassava els  records, les instantànies fugisseres, la frugalitat. Havíem caigut en desús.

T’ensabonava el cos, descloïa les cortines (d’això se’n diu una dona) a ullclucs et besava els muscles. Una hora gronxant-me als teus llavis.

Ha passat el temps, hem desfermat la madeixa (els gossos corren) el teu melic abatut. Dàcia, Judith decapitant  Holofernes; la claueta penjada al pit. La teua boca, la gana.

No hi havia res més entre nosaltres. Només un sol fonent-se, només un cabdal balder.

Com pots comprendre, fou una fortuna; sensu estricto, un verger de vent. No premes encara la llum,

I no despertes.


Carles.A 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.