La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 24 de desembre de 2012

" Os amores segredos "




III

No trobaràs enlloc
cap pàtria lliure
per viure el nostre Amor.
Els déus no saben
com desmuntar el destí.
La vida passa
i el buit que ens corca, creix.
Tot és desfici,
paraula en soledat.

T'estim sense esperança,
ni dubtes ni perdó.
Secreta amiga,
la meva Musa ets tu.
Tanta tendresa
m'acabarà matant.
Sóc el que calla
i es crema de desig.
Cerc entre ullastres
les illes del teu cos.

Fa fred, plovisca...

No hi ha futur, Neera.

Pons Ponç. Pessoanes. (2003)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.