La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 6 de desembre de 2012

Desembre

Vella fregint ous. Velázquez.




Solia ser així la contarella vella. Ja hem rentat els plats, ja hem resolt els entrebancs. La porquera ja no hi és, les canonades de sutja, el follí. Un riu de mel, els cadells del senyor.

Mai ho comprengueres, sempre ho vaig advertir. Els tovallons a taula, l’estovalla de tela. La necessitat precària; però hi érem tots. Un got de sucre, el quadre del nostre senyor, les papes d’Alberic. No érem orfes, no érem dolents. Com cosies la roba, la fèrum de l’albelló, les safanòries.

Les botiges es quedaren òrfenes, el Xúquer mig plorós. Els ous durs, la travessa d’Algemesí, carrer José Cadalso, galería Juan de Austria; el Magre.

Ja no queda ningú a taula, ja collírem les nous. Les espurnes continuen ahí, on mai es moveren.

On jo les veig. 


Carles.A 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.