Vella fregint ous. Velázquez.
Solia ser així la contarella vella. Ja hem rentat els plats, ja hem
resolt els entrebancs. La porquera ja no hi és, les canonades de sutja, el
follí. Un riu de mel, els cadells del senyor.
Mai ho comprengueres, sempre ho vaig advertir. Els tovallons a taula,
l’estovalla de tela. La necessitat precària; però hi érem tots. Un got de
sucre, el quadre del nostre senyor, les papes d’Alberic. No érem orfes, no érem
dolents. Com cosies la roba, la fèrum de l’albelló, les safanòries.
Les botiges es quedaren òrfenes, el Xúquer mig plorós. Els ous durs,
la travessa d’Algemesí, carrer José Cadalso, galería Juan de Austria; el Magre.
Ja no queda ningú a taula, ja collírem les nous. Les espurnes
continuen ahí, on mai es moveren.
On jo les veig.
Carles.A 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.