La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 19 de desembre de 2012

Al Carme


Massa dolç per mi i massa tendre.
Panteixaven com gossos a la nit,
riallera la boca, corba la línia
del cantó veí i la claveguera,
relles obertes com si hagueren penjat
arracades als albellons tarquimosos.
Transpuant solituds mastegades
hem estirat els braços,
aixelles de menta pels meus narius refredats,
les cames flexionades gestant imatges
a les rajoles: ací i allà petjades
de soldats de plom s'animaven,
veíem el tragí dels ossos, la dansa
negra una nit de gener gelada,
les veus avenques, subterrànies boires
remugaven amb punya.
Tot massa dolç per mi i massa tendre.
Esmolàvem la gola pel transcantó de l'aire,
que no ens veja la mare, que no ens veja la mare!
No vull perllongar l'udol aquesta nit d'oratge.
Vine't a l'estació, demà dinarem a L'Esma,
deixa'm ara, ves-hi, deixa'm.
No tindrem remei, m'esguardava amb uns ulls oliosos,
amb una boca caqui, amb fibres terroses
al coll i a les galtes.
No pares esment, ves-hi, fuig, aire.
Si venies demà, quan s'esbullarà la tempesta.
La marramua dels gats bressolava el fem
dels atzucats solemnes.
Tot massa dolç i massa tendre  

Maria Fullana. I Escadussers

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.