La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 29 de desembre de 2012

LA IMPENETRABLE SOLEDAT DE LES TORTUGUES



A Eva Pellicer,
per la companyia inestimable

T'he buscat en l'aroma de la dacsa,
de la dacsa calenta atordint més
la vesprada amb carrers roents de dacsa.
En la vesprada que s'enfila al llarg
del teu nom, del teu nom elemental
com la dacsa a l'estiu, com els carrers
on es marceix la llum mentre jo busque
buscar-te i sols intuesc que existeixes
més enllà de l'hermètica fondària

del silenci. Silenci impenetrable
com tortugues que esperen la victòria
com la llum, de la llum elemental
com l'oblit o la por que en tu conjure,
que he conjurat després de confinades
letargies: ja saps, com les tortugues.

I quan de nou et trobe - llum d'estiu
al ple, roent l'aroma de la dacsa -
et crec miratge enllà del groc no-res.

I com jaç de claror a les tortugues,
en el teu nom recupera la mar. 

Maria Josep Escrivà. Tots els noms de la pena (2002)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.