La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 15 de desembre de 2012

Origen


He perdut tota por a tocar-te la boca. A dibuixar-te paraules d’estima. Pense les hores obertes, la precaució indemne.

Recorde Dámaso Alonso, catedràtic de la Universitat de València, les seues passejades pel camp de Vallejo. L’herba que creixia. Llevant 4 - Barcelona 5, any 1963. Cayetano Ré llevant-se la samarreta. Un Torrefiel esquífid. Caminaves amb el cap cot; les alenades profuses, els vianants somorts. El Abencerraje, les soldadeires. Dámaso, he estimat molt aquest cos, aquest cabell que flairava a besos. Els gots plens d’aigua rovellada, la porta barroca de la catedral, Konrad Rudolf.

Dámaso, jo no volia ser poeta, només paraula, una tendra novena. Recorde aquell cos amarat de mi, enramat de mi; els cànters d’estima, les besades del Sol.

He vist el que hi havia al darrere.

Un capaltard de forment, una frontissa arrelada.

Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.