La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 4 de juliol de 2012

Hi ha noms que no cal oblidar




Hi ha noms
que no cal oblidar,
obrers submissos,
besos de paper.
Has escollit aquesta tarda
com a punta de llança.
Els teus dits no ploren;
capgiren el fred,
enraonen.
No busques la tonada,
allò que compartírem,
allò que fou nostre.
Picasso no ha tornat,
ens hem extraviat.
Colze a colze,
l’altura del nostre amor.
No som els que fòrem.
Els dàtils que collírem,
l’herba mullada.
Sacsàrem l’atzur,
forçàrem les llaunes.
Una vibració gelada,
l’oli de l’amanida.
Èrem cèrvols de sal
acomiadant la melangia.
el soroll de les hores que cauen.
Un incendi apagà la raó,
l’efímer vincle.
La saba dels teus dits.
On és la veu
que mai oblidaré,
el flaire de la pau
vessat als teus llavis?
Perdèrem l’esme,
la darrera batalla.
La raó alienada.
Tal volta recordes qui sóc
quan olores la mar
i clogues els ulls.

Carles.A. 2012 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.